aturades...i no de tren

Estic a l'atur...és així de dura la frase, però...l'he d'afrontar. Ha començat la cruel etapa de respondre, a la pregunta: I tu, a què et dediques? "A buscar feina, ara no treballo", i llavors veure com al teu interlocutor, en dos segons, se li posa cara d'estrenyiment perllongat i et diu, amb veu entre paternalista i inquisidora..."oh! estàs bé? què faràs ara? tu tranquil.la noia, que alguna cosa trobaràs...
Quan comences a explicar que vas marxar perquè eres una esclava, més que una empleada, que la feina era coneguda com "la plantación" i que el contracte que vas signar era ciència ficció, la cara del contrari passa de l'estrenyiment a l'escepticisme, i llavors, com si de Màtrix es tractés, arribo a llegir els seus pensaments:"aquesta tia deu ser una problemàtica de collons, a part que no deu aguantar res, i a més, la tia està orgullosa d'haver marxat de l'empresa, pobre desgraciada"...
Ja no dono detalls, només dic que se'm va acabar el contracte i prou....ah! si és així, la cosa canvia...però és estrany, jo sóc la mateixa...